Dijous del GPD: Mitjans alternatius per a moviments socials
26 de juny 2003, Centre Internacional de Premsa (Barcelona)
Davant la difícil visibilitat que sovint tenen als mitjans de comunicació de masses, molts col.lectius han optat per crear els seus propis serveis d’informació a Internet, amb formats molt innovadors, oberts i participatius. Representants de dos mitjans alternatius digitals han explicat en aquesta taula rodona la seva experiència al capdavant de llocs web de moviments socials.
Aquest és un breu resum de la xerrada, que va comptar amb la presència de:
- Griselda Casadellà, de liberinfo.net
- Guerau Pellicer, d’ElSud.org
Liberinfo
Griselda Casadellà va parlar sobre l’origen i les raons del naixement de Liberinfo. Els mitjans de comunicació de masses sovint ignoren l’activitat dels moviments socials. Les rutines productives, les estructures fortament jerarquitzades dels mitjans i les temàtiques antisistema d’aquests col.lectius en són alguns dels motius. Per això un col.lectiu de gent que treballa als mitjans i vinculada als moviments socials, agrupada a Comunicaccio, van crear Liberinfo.net, l’agència de notícies dels moviments socials.
L’objectiu és permetre que els moviments socials tinguin accés als mitjans de comunicació de masses, però també que ho facin a través de la seva pròpia veu. Fer possible que els moviments socials, prèviament registrats, actuïn com a emissors i pengin les seves notícies.
D’aquesta forma es posen facilitats al periodista de societat perquè pugui contrastar les informacions directament amb els moviments socials, perquè sigui plural. S’evita, així, el risc de criminalitzar-les donat que normalment es recorre a la font institucional (la policia, la Delegació del Govern,…) amb l’excusa que és difícil trobar els moviments socials, o una persona de contacte.
Es tracta, doncs, d’aprofitar les noves tecnologies per fomentar la pluralitat de la informació.
El tret de sortida de Liberinfo va ser març de 2002, coincidint amb la cimera de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea que va tenir lloc a Barcelona. L’agència es va posar a prova difonent les notes de premsa de la campanya contra l’Europa del Capital.
Però al darrera hi ha un grup de periodistes amb una llarga trajectòria en l’activisme comunicatiu. De manera informal, molts dels actuals editors de Liberinfo van participar a la campanya contra el Banc Mundial, el juny de 2001, que Griselda considera que va ser força innovadora i de la que es van treure importants lliçons: no repetir portaveus per mostrar la pluralitat del col.lectiu, evitar la criminalització, desviar dels temes més mediàtics, com la violència a les manifestacions,…
Més tard van fer la cobertura de les protestes contra la reunió del G-8 a Gènova, el juliol d’aquell mateix any. I al setembre es van constituir com a Comunicaccio. Com a col.lectiu, treballen amb els mitjans de comunicació de masses a través d’escletxes. En paraules de Griselda: “Som periodistes però sobretot som activistes. Coneixem el món dels mitjans de comunicació i volem ajudar que aquest coneixement serveixi“.
Reconeixen que no és el mateix el periodisme que els periodistes, que a través del periodista que treballa al carrer poden arribar als mitjans de comunicació. Els periodistes, a més, ho agraeixen, ja que tenen temes per a les seves informacions.
En l’actualitat hi ha 90 col.lectius registrats i disposen de 500 contactes de premsa de Catalunya i Espanya als que envien les informacions.
Les notícies es classifiquen per territoris i per temes.
Els usuaris registrats (col.lectius però també algun usuari individual) publiquen directament els seus comunicats i seleccionen a qui els volen enviar. Un cop sol.licitat el registre, però, es produeix un intercanvi d’e-mails perquè ningú suplanti la identitat d’un col.lectiu i pugui fer mal ús de la pàgina.
Tècnicament, el web es gestiona amb PHP-nuke.
Griselda va reflexionar sobre el potencial informatiu de les llistes de distribució: “Són una font d’informació increïble. La majoria de periodistes, però, no hi són.“
En relació a si el servei funciona, Griselda va comentar que tenen constància que algun mitjà digital ha reproduït, gairebé textualment, algunes de les notícies publicades a Liberinfo. Els periodistes, a més, sovint els han contactat arrel d’algun comunicat per demanar més informació d’un tema o sol.licitar una persona per a una entrevista. I fins i tot una convocatòria enviada a darrera hora ha tingut cobertura per part dels mitjans a l’endemà. Poder dir que ha estat gràcies a Liberinfo o no pot resultar agosarat, però els petits resultats i els missatges de suport que rep la redacció semblen fer creure que potser no ho és tant.
Més informació:
ElSud.org
Malgrat el nom, ElSud.org es defineix com el portal contrainformatiu de les comarques gironines. Així ho va explicar Guerau Pellicer, un dels seus creadors.
Es tracta d’un projecte de comunicació horitzontal, en què emissor i receptor es troben a la mateixa altura.
Publica informacions sota un punt de vista crític amb el sistema actual. Es un espai públic on qualsevol persona pot donar la seva opinió. Per això, cadascuna de les notícies disposa d’una secció de comentaris, totalment oberta, en què es pretèn crear debat a partir dels textos.
Les notícies provenen de persones, associacions o altres mitjans, com Liberinfo. Un equip format per set editors selecciona el més interessant del que es rep i ho publica. En alguns casos actuen també com a redactors.
ElSud.org va néixer arrel de la constatació que a Girona no existia cap projecte d’aquesta temàtica. Va tenir bona acollida i en l’actualitat té més de 400 usuaris registrats.
Guerau considera que un dels motius de l’èxit d’aquest tipus d’iniciatives és l’existència del programari lliure. A través de la xarxa és molt senzill arribar a l’altra punta del món de forma barata. “En format paper, si haguéssim d’arribar als 300 usuaris que ens visiten diàriament ens resultaria econòmicament inviable“.
També va exaltar el poder mobilitzador de la xarxa: “Les manifestacions contra la guerra de l’Iraq del 15-F, sense Internet, no haurien estat possibles“.
Tècnicament, el web funciona a partir d’un servidor instal.lat a casa d’un col.laborador, i és gestionat mitjançant Post Nuke.
Guerau Pellicer també va comentar que és molt difícil que la gent que busca la informació dels mitjans de comunicació de masses, que no sent necessitat d’un punt de vista alternatiu, vagi a aquests webs.
A Internet tenen certa presència, ja que hi ha bastanta gent que els enllaça i aquest és un dels factors que té en compte Google per mostrar els resultats de les cerques.
Malgrat el sistema obert i la possibilitat d’opinar sobre les notícies publicades, Guerau es lamenta de la poca participació: “Ens agradaria que hi hagués més comentaris“. La notícia més comentada, la presentació de la candidatura d’”Una Altra Democràcia és Possible”, va motivar 35 opinions. Guerau reflexiona sobre els motius d’aquesta poca participació: “la gent coincideix en molts temes. Hi ha autocensura“.
Més informació:
