nuria  24 oct 2005 - 18:49   

3r Seminari Internacional de Periodisme Digital (21 octubre 2005)

Pasi Ojala, Nokia

A Europa podem fer moltes coses, però els productors asiàtics ens compliquen la venda dels nostres productes. Abans calculaves el cost d'un producte i la gent estava disposada a pagar-ho. Ara sempre poden trobar una opció més barata. Cal saber quins productes vol i necessita la gent. Els mercats són globals i els canvis ràpids. Necessitem mètodes per avaluar les possibilitats que ens donen les tecnologies i saber si seran interessants pels usuaris i, per tant, rendibles. Hem de tenir bons treballadors, però processos de treball el més barats possible.
Els enginyers s'enamoren molt fàcil de la tecnologia i poden cremar molts diners en coses que potser no donen cap valor als usuaris. Cal incorporar, al costat de l'eficàcia tècnica del producte, l'anàlisi del seu valor. (Pasi proposa anomenar-ho “value engineering�).

Valor = el que l'usuari està disposat a pagar / el que costa produir el producte.

La qualitat dels productes ha de ser definida i predictible. Cal analitzar i monitoritzar estadísticament els processos productius. L'evolució dels productes, el canvi en l'empresa ha de ser planificat.
El preu que paga un usuari per un aparell té un factor temporal: quan durarà l'aparell abans que quedi obsolet? Pot ser més eficient tenir un producte no tan potent però actualitzable que un producte molt avançat però tancat.
Les empreses han de buscar fer coses que tinguin valor i que sàpiga fer bé (“capability�).

Metodologia:
- Pre-study: interessos dels usuaris.
- Value study: convertim els interessos dels usuaris en funcions que volem desenvolupar i llavors calculem quan costa desenvolupar cada una i quin valor poden tenir. Cal definir com desenvoluparem els productes. Podem definir un cost cap el que ens agradaria acostar-nos per mirar de retallar costos. Si el valor és més gran que el cost és que anem bé. Les coses que no sabem fer bé les podem subcontractar perquè tinguin més valor.
- Post study: realitzar els canvis en el producte, implementar els canvis.

No es parteix de la idea que el que sabem fer millor és el millor. Potser no té cap valor per a l'usuari. Cal analitzar el producte per veure si els processos de treball són de qualitat i, analitzar els processos ens dirà on gastem més diners. Comparant-ho amb el valor, sabrem si estem fent un producte que val la pena fer.
Les empreses haurien de mirar les millores en els productes com una inversió. Es pot calcular quant costarà recuperar aquesta inversió. Fins ara les empreses de tecnologia treballen amb la filosofia que es poden equivocar 10 vegades perquè es compensarà amb 2 encerts. Avui ja no s'ho poden permetre per la competència. Han de reduir els errors al mínim.

Les empreses han de tenir una visió de cap on van els hàbits de la gent, ser una mica marcadors de tendències. Però això s'ha de basar en conèixer molt bé els seus consumidors. Cal fer productes molt més orientats als usuaris. No poden dir als usuaris què necessiten, hem de preguntar-los.
Per exemple: com a consumidor de periodisme digital estic interessat en informació financera i vull rebre dades al meu correu-e per seguir les empreses que m'interessen. Aquests són serveis que estic disposat a pagar. La informació més generalista no m'interessa pagar-la. La personalització permet categoritzar els usuaris i trobar què estan disposats a pagar cadascú i oferir-los-ho. La informació gratuïta pot ser el ganxo, el pic de l'iceberg.